Pride and Prejudice

Orgull i Prejudici és una novel.la escrita per Jane Austen.
La història té lloc a l’Anglaterra del segle XIX. L’Elizabeth Bennet és la segona filla de 5 en una família de classe mitjana. Li agrada ballar, llegir, etc. En Fitzwilliam Darcy és un ric aristòcrata el qual és molt tímid i seriós. Només es comporta com realment és amb el seu millor amic Bingley i la seva germana Georgiana. Al principi sembla que en Darcy és una persona molt orgullosa i arrogant a causa dels diners que té i pel seu comportament. Això fa que l’Elizabeth el detesti. “Sorprenentment”, ell s’enamora d’ella i, tot i que ella no l’accepta aquella vegada, sí el comença a veure d’una altra manera. Malauradament, tenen vides molt diferents i gent al voltant que complica la situació.

Inicialment, vaig voler llegir aquest llibre perquè estava en anglès i era un clàssic, però la sinopsis per sí sola em va sorprendre molt. No sé per què però la manera en què estava escrita t’atreia al llibre més que una sinopsis normal i corrent. Bé, obviament s’ha convertit en el meu llibre preferit. El que més m’agrada és, sens dubte, la manera d’escriure de l’autora i els diàlegs. Trobo aquests tipus de novel·les extremadament entretingudes perquè quan els personatges discuteixen o critiquen ho fan d’una manera molt “culta” i “elegant”. També vaig gaudir molt de com transcorria la història i de poder veure l’evolució dels personatges a mesura que passava el temps. Adoro com l’Elizabeth té clars els seus principis i no es deixa enganyar per ningú, és ella mateixa. Alhora vaig patir perquè pensava que ho passaria molt malament a causa del prejudici de la gent rica.

Em va anar genial llegir-lo per millorar el meu nivell i hi havia moltes frases que em deixaven reflexionant i rumiant durant temps, com per ex:

“There are few people whom I really love, and still fewer of whom I think well. The more I see of the world, the more am I dissatisfied with it; and every day confirms my belief of the inconsistency of all human characters, and of the little dependence that can be placed on the appearance of merit or sense.”

“Vanity and pride are different things, though the words are often used synonymously. A person may be proud without being vain. Pride relates more to our opinion of ourselves, vanity to what we would have others think of us.”

En conclusió: és un llibre molt bo en el qual no hi trobo cap error. M’encanta.

Sílvia Alcalde, 4t ESO

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *