Asseguda davant l’ordinador, pensant en tot el que hem viscut durant aquest primer trimestre, em voltaven pel cap mil coses per millorar, mil coses per agrair, mil coses per desitjar… Però el record de la lectura tranquil·la i reposada de la Joana Raspall, m’ha fet pensar en una sola cosa per compartir amb vosaltres: un poema de Nadal que, com educadors que som, no ens deixarà indiferents…
NADAL
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona per res;
no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals!, no ploris!
Seràs el tió!
Des de l’escola, us volem fer arribar els nostres millors desitjos per aquests dies…
Ens retrobem el dilluns dia 11 de gener.
BONES FESTES
Montse Boter
Un gran poema que amb poques paraules diu molt. Fantàstic!
Bones Festes i Feliç 2016!!